… un dia, una colla d’amics ens vam reunir a l’hora del cafè, com es de costum en tots nosaltres i ens vam posar a xerrar sobre el comentari estrella del dissabte nit: “fer una comparsa”.

El tema va sorgir esporàdicament, fruit de l’avorrició del dia i de les ganes de fer broma que teníem la majoria. Però poc a poc el cafè s’anava complicant i cada persona que arribava i li comentàvem, que volíem fer una comparsa ens deia que si en el cap, al principi aquest gest era per a donar-nos la raó com als bojos. Però fruit de la insistència i d’anar comentant i comentant la idea va anar agafant força paulatinament fins que vam arribar a una mitja proposició seriosa.

Una volta teníem les idees mig clares, vam anar propagant la idea pels coneguts, a l’institut, a la feina…fins i tot vam arribar a fer uns petits cartells per animar a la gent. Quan vam ser un nombre considerable de gent, vam realitzar la primera reunió, que ens va servir per a organitzar-nos una mica a nivell de comparsa, vam repartir principalment els càrrecs. Poc a poc vam anar fent les gestions per a registrar-nos al C.O.C com a entitat i a partir d’aleshores vam començar a treballar.

Un temps més tard, ens vam tornar a reunir per a elegir el disseny de la nostra primera vestimenta, després d’analitzar i fer les votacions corresponents en vam elegir un. També es va comentar el famós tema de la reina que tants maldecaps ens porta any rere any. En aquell moment es va presentar una candidata solament, amb el qual automàticament es convertia en la nostra primera reina, però poc desprès ens va comunicar que renunciava i aleshores en vam haver de buscar una altra. Poc desprès es va presentar una altra xica que si que va complir amb la seva paraula.

Va anar passant el temps i reunint-nos de tant en tant per a veure com anava la confecció de la disfressa. Una volta la disfressa quasi enllestida vam realitzar una nova reunió(possiblement la més “tona”, però la que més maldecaps i diversitat d’opinions ha a portat fins ara) per a elegir el nom.

Poc a poc anaven a sorgint noms i noms, però el temps anava passant i entre rialla i rialla no esclaríem res de res. Una volta ja cansats, vam aparcar una mica el tema i ens vam posar a xerrar del cap de setmana anterior i el be que ens ho havíem passat i es va comentar que un company va demanar una mescla de begudes absolutament estranya i llavors el cambrer li va dir: “tot dins d’un got”, i el va respondre, si, si. Aleshores ens va fer gràcia l’expressió del cambrer i per votació unànime va ser el nom de la comparsa, gràcies al famós cambrer, perquè encara podríem estar ara decidint.

A partir d’aquell moment, ja podíem pronunciar la nostra frase preferida:

“Visca el carnaval i visca la comparsa Tot dins d’un got”